CARTA A L'ALCALDE D'ALBERIC

Per Josep Nadal cantant grup La Gossa Sorda

Bentrobat Enrique, no tinc el gust de coneixer-lo però en ser vosté la màxima autoritat civil del poble d’Alberic hi han algunes consideracions que m’agradaria fer-li.

Em presente, sóc Josep Nadal veí de Pego i cantant del grup musical La Gossa Sorda que el proper 4 de juliol havíem d’actuar al seu poble junt amb altres grups i solistes dins del Festalberic, festival de música valenciana que porta avant el partit Iniciativa per Alberic (IxA) que vosté coneix bé.

Sé de primera mà que els organitzadors duen més de mig any cuidant cada detall del festival per a que no hi haguera sorpreses d’última hora i tot fóra el més correcte possible. També sé que des de l’ajuntament que vosté presideix no se’ls va donar cap facilitat per poder tirar avant l’esdeveniment en un espai públic i els organitzadors van haver de suar sang per trobar un lloc alternatiu de caire privat. Em comenten que des de l’ajuntament se’ls va arribar a demanar fins i tot una fiança de 120.000 euros i clar, pobrets com són la gent d’IxA no ho podien assumir ni en somnis. També em comenten que quan ja havien trobat un lloc privat per poder fer el concert, i després d’haver fet tones de paperassa que vostés exigien, els demanen a només 15 dies de la data prevista un informe del Col·legi d’Arquitectes. L’informe arribaria en el millor dels casos el mateix dia del concert i en eixe cas encara estaríem en espera que vostés vegeren qualsevol subterfugi legalista i suspengueren el concert quan ja estaria tot en marxa. El que hauria pogut significar un prejudici econòmic colossal per als organitzadors. Finalment IxA ha decidit suspendre el concert i tornar a intentar-ho l’any que ve.

Vorà vosté Enrique, jo em dedique a això de la música i el fet que em suspenguen un concert a 15 dies vista em produeix un prejudici econòmic important, igual que a la resta de gent dels grups, tècnics etc.. Com a mínim 30 persones es quedaran sense jornal gràcies a les accions del seu ajuntament. Cosa que a nosaltres acostumats com estem a pegar bacs amunt i vall tampoc és el que més ens preocupa, ens dol que passen aquestes coses però no ens preocupen els diners, que d’altra banda tampoc en són massa. El que sí que em preocupe bastant és per vosté i sobretot pel seu poble. Se suposa que vivim en una societat democràtica i que els poders públics haurien de ser els que garantiren el dret de totes les sensibilitats polítiques a expressar-se com vullguen.

Pot amagar-se vosté darrerre d’enrevessats subterfugis legals, però aquestos subterfugis legals haurien de ser per a tots i no només per als seus adversaris polítics. Què creu que passaria si tots actuarem igual? Imagine vosté el dia que la bona gent d’Iniciativa per Alberic governen a l’ajuntament, creu vosté que demaran, posem per cas, 120.000 euros de fiança per poder fer processons religioses? O que li prohibiran al Partit Popular fer ús de les instal·lacions municipals per a portar a Rus a fer un míting d’quells incendiaris que tant li agrada fer? No crec que cap d’aquestes coses arribe a succeir, estic segur els militants d’IxA ni es plantegen actuar així. Quant algú és demòcrata no pensa en arraconar els adversaris sinó en fer propostes millors que aquestos per poder guanyar democràticament.

I vosté que en pensa Enrique de tot això? es considera vosté un demòcrata ? Li agradaria que el dia de demà quan canvien les tornes l’arraconen a vosté i al seu partit a fer actes a sa casa si és que vol fer algun acte polític? Potser pensarà vosté que en ser del Partit Popular ja és normal fotre als rojos valencianistes. Clar que és el que fan Rus, Camps i cia, renegar de la cultura valenciana i adquirir mètodes falangistes per actuar en el que se suposa que és una democràcia. Però ja li dic jo que m’he corregut el País de punta a punta tractant amb ajuntaments i festers de diferents pelatges que aquest no és l’únic camí a seguir i que als concerts de La Gossa Sorda han vingut alcaldes i regidors del seu partit amb la dona i els fills a gaudir de l’espectacle. Gent de dretes, tolerant i demòcrata que han encaixat les crítiques com li pertoca a una autoritat institucional i que fomenten la concòrdia entre la gent del seu poble. Crec que eixe no és el seu cas, Enrique i per això estic preocupat per vosté i pel poble d’Alberic.

Enguany no es farà el FestAlberic però hi ha il·lusió de tornar-ho a intentar l’any que ve. La il·lusió per ara no necessita d’informes ni de fiances, pot moure muntanyes i fer caure governs municipals. M’agradaria que reconsiderara vosté la seua actitud i convidar-lo al concert de La Gossa Sorda que farem el 2010 al seu poble.

M’acomiade de vosté tot esperant que les meues paraules el facen reflexionar sobre la seua funció d’alcalde que crec que a hores d’ara no la té massa clara, desitjar-li també que passe un bon estiu i que mai ningú arribe a censurar-lo per la seua ideologia.

Atentament

Josep Nadal

Cantant de La Gossa Sorda

I FestAlberic, festival de música en valencià: CENSURAT!!!!

CENSURAT

Amics, amigues; desgraciadament el concert queda anul·lat de manera oficial i definitiva. La causa és la censura i els constants entrebancs a què ens ha sotmés el PP municipal.

Ara ens demanen un projecte firmat pel col·legi d'arquitectes a falta de menys de quinze dies per al concert. Després la llicència no ens la donarien fins el mateix dia del festival que vindrien a comprovar que tot compleix la reglamentarietat.

Ja teníem els cartells i les entrades impresos així que si en veieu algun penjat no en feu cas.

Manteniu-vos atents per si aconseguim realitzar alguna activitat alternativa al concert. Moltes gràcies a tots i totes, i esperem que l'any que ve amb la lliçó apresa puguem ensenyar-los amb qui juguen.

A açò, nosaltres ho anomenem CENSURA i tu?

I FESTALBERIC (4 DE JULIOL)

Arriba el I FestAlberic! Per fi podem dir que el I FestAlberic és una realitat! Han sigut 6 mesos d'intensa censura per part del PP local però ja ho tenim!

Tot començà quan després de 5 mesos (finals de maig), el PP que governa al poble ens va facilitar la documentació que es requereix per a realitzar el concert i que demanàrem a finals de novembre. Una vegada posat aquest entrebanc, vingué el següent: una fiança de 120.000€!! Tan sols per deixar-nos el camp de futbol municipal! Ací començà definitivament el nostre calvari. Però finalment a costa de treball i esforç hem aconseguit sobreposar-nos a la seua censura! Per això és necessari que omplim de gom a gom l'emplaçament i demostrem al PP que amb els valencians i valencianes no es juga!!

El dissabte 4 de juliol al polígon industrial I-1 d'Alberic. El festival consistirà en dos blocs musicals:

- Al primer a les 20.30h comptarem amb les actuacions dels cantautors Cesk Freixas i Pau Alabajos, que primerament podrem gaudir d'ells amb la seua formació duet, i després gaudirem de l'espectacle conjunt "Venim del nord, venim del sud".

- Al segon a les 00.00h comptarem amb els millors grups del rock, reaggea, ska... actual. Aquests seran Auxili, Odi i La Gossa Sorda!!

Així, el festival de música en valencià durarà des de les 20.30h de la vesprada fins les 4.30h de la matinada! Per a satisfer l'apetit del públic asistent, posarem al vostre servei un bar amb entrepans diversos (tots ells casolans); i com no, la barra de beguda, i tot a preus populars!

Les entrades estaran a la venda pròximament i hi ha 3 tipus:

1.- Entrada anticipada per al festival complet (des de les 20.30h): 10€

2.- Entrada anticipada per al concert de rock (des de les 00.00h): 8€

3.- Entrada a taquilles (tant per a les 20.30h com per a les 00h): 10€

Es podran adquirir a Aigua Clara (Alberic), Centre Social Terra (València), Partisano wear (València) i per transferència bancària (telefonant al 680316368 o a iniciativaxalberic@gmail.com).

Esperem fer d'aquest, un festival referent a tot el País! Valencià, clar!

Salut i força,
Iniciativa per Alberic.

PD: passa-ho a tots els teus contactes! Que no quede ningú per assabentar-se'n!

CONCENTRACIÓ CIUTADANA: CAMPS DIMISSIÓ

LA PRESIDENTA DE LES CORTS vs MIREIA MOLLÀ

Al veure el vídeo, a veure què opineu sobre l'actuació de la Presidenta de la Mesa de les Corts, la PPra Milagrosa Martínez davant l'actuació de la diputada d'Iniciativa-Compromís Mireia Mollà.
Qualsevol cosa que hom diga sobra...

CAMPS DIMISSIÓ: CONCENTRACIÓ DISSABTE 13 A LES 18:30 EN PLAÇA DE LA VERGE, VALÈNCIA.

XERRADA: LA SITUACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ I L'EQUADOR DE LA LEGISLATURA.

I MENTRE, EN LES CORTS, MÒNICA OLTRA CONTINUA SENT LA NOSTRA VEU; MALGRAT LA PRESIDENTA.

FESTA DE JOVES AMB INICIATIVA

Amb parades, regals i concert amb els conjunts locals de; Psicopatatas, Esbozo, Sklatasang, Skanyats, S.O.S.

El proper dissabte, 23 de maig, "Joves amb Iniciativa de Picanya" es presenten.

El acte es realitzarà en una festa-concert que es realitzarà al pati de la Casa de la Cultura de Picanya des de les 17 hores i fins a les 22 hores.

Hi hauran regals de MP4, clauers digitals, Home-cinema, DVD portàtils, samarretes, etc.

També hi hauran parades informatives de les activitats i propostes polítiques d'IdPV-Picanya.Es vendrà la samarreta "Wanted, only live" de l'imputat feliç, Camps.

Pots visitar la promo a; http://www.youtube.com/watch?v=1x5XrTiH_lo

ACTE POLÍTIC D'INICIATIVA SOBRE LA SITUACIÓ POLÍTICA AL PAÍS BASC I NAFARROA.

TRAJES O CAMISETAS. Article d'En Manuel Alcaraz.

Casualmente Mónica Oltra, junto con Mireia Mollà, la otra Diputada de Iniciativa (GP Compromís), estuvieron en Alicante el martes, y pude comprobar, en una película que proyectaron, la contundencia y eficacia de sus intervenciones. Lo más significativo es que, en un recuadro, la cara de Camps iba reflejando los (re)sentimientos que le asaltaban al escucharlas, cuando le piden cuentas de sus travesuras. Si la cara es el espejo del alma, esta Molt Honorable alma está atravesada de angustia, de desprecio, de incapacidad para entender que esto le está pasando a su propietario. Es un alma desalmada, colgada en algún lugar incierto entre Boston y Valencia, entre el ayer de esplendores y el futuro de promesas, entre el todo y la nada. Calavera de cera fundida, trata de pasar ese ratito del que presume, con más vanidad que valentía, esperando votos populares y sentencias olvidadizas. Pero nunca, nunca ya, volverá a poder dar lecciones de tantas cosas como presumió. En otros tiempos, alguien puesto frente al agua de sus vergüenzas y de sus desdichas telefónicas, hubiera dimitido para defenderse mejor. No ahora. No estas gentes, que no trazan fronteras entre el bien público y los amiguitos testiculares. Amarrarse al duro banco de una galera encallada es parte de su oficio. Siquiera sea sólo por eso, no puede esperar mucho respeto. Invocar la institución que representa de poco le vale: él es quien la embarra con esta metafísica de la negación de la evidencia. Sea o no sea punible la evidencia.
Casualmente esta semana he leído un informe sobre la actividad parlamentaria de les Corts. Sentí auténtica vergüenza: la mayoría conservadora ha degradado la institución parlamentaria a niveles que empiezan a impedir que podamos presumir de auténtica democracia: la sinrazón en las decisiones, el partidismo de los órganos de gobierno, la anulación de prácticas admitidas como intrínsecas al parlamentarismo en toda Europa, ofrecen un retrato tremendo de lo que podemos esperar del PP mientras acumule tanto poder institucional. Y ello incluye transgresiones de la Constitución, como la negativa a tramitar proposiciones de ley: las sentencias del Tribunal Constitucional, dan por sentado los populares, llegarán tan tarde que de nada servirán, pues, entre otras cosas, nadie recordará la materia sobre la que versan. En ese esquema les Corts se está convirtiendo en el escenario de los despropósitos de un partido que tiene mayoría absoluta que sólo emplea para jalear –cada vez con menos ganas, es cierto- a su líder y para justificar las humillantes escapadas que éste practica. El PP está manchando esa casa que debe ser de cristal con sus arrebatos de miedo, convirtiéndola en el agujero negro que se traga cualquier iniciativa discrepante, cualquier crítica al poder.
Que en ese horizonte se castigue con la expulsión a Mónica Oltra, por llevar una camiseta con una referencia jocosa a Camps, es tan estrambótico como repugnante. Por más que leo el Reglamento de les Corts no encuentro artículo al que acogerse, ya que el hecho de portar una camiseta, aunque incluya opiniones políticas, no es insultante –el dibujo y el texto es irónicamente alusivo, pero, en sí, no denigra al President- ni supone interrupción de debates, ni menoscaba el prestigio de la Cámara, ni altera el normal funcionamiento de la misma. La expulsión, pues, fue arbitraria, autoritaria y partidista. Leo que, además, el PP pide la sanción de suspender a Oltra en sus derechos parlamentarios durante un mes, lo que remite al artículo 106 del Reglamento, que la establece para quien “promoviere desorden grave en su conducta de obra o de palabra”, lo que, a todas luces, no es el caso. Si finalmente se impusiera la sanción no sólo se le estaría privando caprichosamente del ejercicio de su Derecho constitucional a participar en los asuntos públicos sino que sobre la Presidenta de la Cámara podría pesar la sospecha de haber cometido un delito de prevaricación, ya que debe saber perfectamente que su decisión no se atendría a derecho.
En el fondo, quizá, lo que horroriza al Ricardo Costa es que una Señoría acuda en camiseta a la casa de sus fastos y no con un traje perfectamente entallado y hecho a medida y pagado por quién sabe quién. Y es que las camisetas van baratas y si en las Corts dejan entrar a cualquiera no sé, Dios mío, que te quiero un huevo, a dónde vamos a ir a parar. Dicho de otra forma: el PP quizá esté incomodo, muy incómodo ante las palabras que han de escuchar cada día sobre asuntos de sastres y de desastres, pero lo que les saca de sus casillas son los gestos atrevidos, la eficacia probada de los que alzan la voz sin amedrentarse y sin confundir el respeto institucional con el aburrimiento y la ausencia de mensajes claros y rotundos. Con esa camiseta entró en las Corts mucha más opinión pública que en varias decenas de discursos y en argumentos tan reiterados que ya ni hieren las orejas de estos coriáceos practicantes del tedio. Eso es lo que no toleran: que alguien nos remueva en la modorra.
País de sus entretelas, aquí vamos a tener que elegir entre trajes de buenas hechuras y algodón impreso artesanalmente, entre medidas precisas y caras evasivas. Dadas las circunstancias sugiero que cuando Costa y Camps visiten les Corts se grapen el justificante de pago de sus trajes, no vaya a ser cosa que la Presidenta los expulse por hacer ostentación pública de la causa misma de sus cuitas, atolondrando al personal, distrayendo a los corifeos y privándose del aplauso que perecen sus figuras. (Y, por favor, que cuando vengan a Alicante en Hogueras me los vigilen, que las telas de las faldas de las Belleas nos cuestan, a esta ciudad en crisis, 20.000 euros, y no debe ser cosa que luego veamos que, en un despiste, algunos se hacen con ellas un chalequito o un fajín).

25 d'abril: JUNTS PODEM

AMB PORC NO HI HA CRISI.

És de sobra conegut que les crisi econòmiques formen part inherent al sistema capitalista que té un funcionament fluctuant. Conegudes són les dues grans crisi que van ser “solucionades” al segle XX amb les dues grans guerres mundials què van posar, de nou, l’economia capitalista, en marxa en assassinar a milers de persones i així poder continuar amb la seua dinàmica de producción-consum sense problemes.
La invenció de les armes nuclears fa quasi impossible que una tercera guerra mundial pose fi a la crisi que ens afecta ja que, en cas d’un conflicte armat, no sols moriria la gent del poble, sinó que eixe famós 1% de la población dels països desenvolupats que posseeïxen la riquesa, també sofririen les conseqüències del seu invent. Des de fa anys tocava que les guerres es produiren en altres països.
La caiguda del bloc comunista va donar un respir al capitalisme, ja que es va trobar amb la oportunitat d’expandir el mercat. Ara ja no queda ni això.
De sobte apareix per l’horitzó una nova pandèmia. Després que la sida assassinara moltíssima gent, ara són els porcs qui ens porten una nova grip que “promet” carregar-se a una altra quantitat. Mentre això arriba, la crisi que sofrim ha deixat de ser titular en els periòdics i en la tele i només es parla de la malaltia.
Ara la gent ha oblidat les hipoteques i les canvia pel virus H1N1 i pel Tamiflú®, per si hom té febrícula o malestar general mentre els bancs i les grans multinacionals segueixen el camí de l’acomiadament massiu de treballadors i treballadores que només pensen en si poden ser víctimes de la pandèmia com si estiguerem visquent un 22 de desembre continuu ( ja sabeu, mai toca la loteria de Nadal, però tenim salut).
Mentre ens toca el torn per acudir a l’hospital pels símptomes anunciats, les hipoteques resten impagades, el expedients de regulación d’ocupació en marxa, els bancs continúen forrant-se i les macroempreses tenen el mercat encara lliure per fer el que els done la gana.
Al remat els porcs han aconseguit el que no havia pogut fer ni Obama, a saber, que la gent oblide que ens morir d’asco mentre els rics continúen sent més rics.
Visca la revolución…porcina. I visca Orwell.

MÉS SOBRE LES ELECCIONS EUROPEES.

He vist com heu anat entrant al blog i deixant la vostra opinió sobre el que vaig escriure dels pactes de cara a les eleccions europees properes. M'agrada veure que, amb algunes persones coincidesc i amb altres estic en les antípodes. Està bé això de la pluralitat i de la diferència. Afortunadament encara en queda. El que més m'ha agradat ha estat el darrer missatge què ha deixat "Melqui".

Pense que tothom que milita en IdPV deu parlar i expressar el que pensa i sent. Jo no pare de fer-ho i a aquestes altures continue pensant que el pacte Izquierda UnDida-Iniciativa per Catalunya Verds no m'agrada gens ni mica.

Els d'ICV tenen el seu referent al País Valencià (o això diuen) però no dubten en pactar amb la gent que va fer possible un trencament, una gent que veta la presència valenciana en les seues llistes, una gent que continua amb un discurs arcaic, caduc, dogmàtic i passat de moda i prefereixen a IU com a socis, abans que arriscar-se a conformar un gran pacte amb les diferents esquerres nacionals per tenir veu pròpia en Europa. Però no sols això, sinó que ara es pretén que aquells companys i aquelles companyes que vam apostar per la fundació d'IdPV i, malauradament, per l'abandonament d'EUPV, ara votem a aquesta formació política.... però tampoc s'acava la cosa ahí, perquè damunt es preten fer campanya pel Raül Romeva, el segon de la llista, quan EU farà campanya pels mateixos.

Jo açò no sé definir-ho a excepció d'anomenar-ho esquizofrènia política.

De nou faig pública la meua intenció de no votar Izquierda UnDida ni la seua llista, malgrat que hi haja gent d'ICV. No ho faré per res del món. Ara, tampoc tinc ja clar si votaré o no. Perquè se m'ha situat en una tesitura sense sortida.

Jo sempre vaig apostar perquè Iniciativa del Poble Valencià, des de la seua sobirania, encetara a parlar amb les diferents formacions polítiques de l'estat espanyol que comparteixen les mateixes idees i el mateix compromís de modernitzar la política perquè siga útil al poble. No s'ha fet.

Jo sempre he estat partidari d'un ample pacte polític amb les esquerres de tots els colors, fent cas a aquell principi que ens va permetre fundar IU fa anys i que continua vigent. El mateix principi que va moure al PCE a formar part del Front Popular allà al 1936. De nou em trobe amb la trista realitat.

Dir no al vot per IU-ICV no és menysprear el treball del compay Romeva. No és el mateix que va passar amb el NO a Isaura Navarro, perquè aquell no sí que significava el no reconeixement de la seua tasca parlamentària. Aquest NO és un no a les velles formes de fer política, a les imposicions i al famòs "centralisme democràtic" marxista-leninista que es practica en IU-EU.

De nou aposte per la renovació de l'esquerra. Encara queda temps perquè tota la militància d'IdPV diga el que pensa i que el proper Consell Executiu del dilluns puga donar un gir cap a l'esquerra i cap al seny i dotar Iniciativa d'un camí propi sense tenir que caminar per caminals ja massa trepijats per gent que no mereix la pena ni anomenar-la.

I seguiré en Iniciativa, que quede ben clar.

SEGUIM AMB LA CAMPANYA PER LA VIDA

ANOXE ME INXEEEEEE...

ELECCIONS EUROPEES.... jo aposte per ARALAR-ERC

Quan s'apropen les eleccions europees comence a posar-me una mica més nerviós d'allò habitual; potser perquè sempre m'he cregut que sóc un ciutadà d'Europa i que des d'aquest espai es podia construir quelcom bonic, lliure i exportable. Potser una cosa pareguda a aquell invent de l'eurocomunisme que no va tenir èxit desgraciadament....

El gran drama és a quina força política votar. El meu partit, iniciativa del poble valencià, s'hem quedat exclosos de formar part d'una coalició on anara el nostre referent català ICV perquè aquest partit ha pactat amb IU l'anar-hi amb coalició. Els comunistes han vetat la possibilitat de que el País Valencià anara representat i, tot i això, la direcció d'IdPV demanarà el vot per Raül Romeva i per ICV. Aquest fet per a mi és infumable. Mai de la vida votaré IU.

Ara bé, em poden contar missa i misèries, que si el Romeva és un diputat genial (que ho és); que si ICV no podia fer res més (que ho podia fer); que si cadascú des de la seva llibertat faça el que crega oportú (que és el que cal fer); així que des d'aquesta tesitura i tenint clar que una vegada abandonat el vaillex comunista, mai més pujaré a dalt, he pensat que la millor manera d'aprofitar el vot i el temps és votar per ARALAR-ERC.

A mi IU ja no em representa i si ICV vol continuar en el carro de les pèrdues és el seu problema, però no se'm pot demanar res més. Jo aposte per l'Europa dels pobles lliures, per l'Europa de les llibertats socials i dels avantatges i IU no és cap referent, així que, des de la llibertat, faré campanya i demanaré el vot per aquesta coalició de forces nacionals que es creuen el projecte de la federalitat de l'estat espanyol.

A partir d'ací que ningú es crega que IdPV fa aigua. És tot el contrari. La pluralitat i la llibertat són dos conceptes que la gent d'IdPV es creu i per tant puc fer el que em vinga en gana.

Des de la més pura lleialtat al projecte d'IdPV, des de la confiança més absoluta en els homes i dones del meu partit, ahi queda el que pense. Per a que després diguen que és imposible viure sense dogmes....

PROTEGIM LA VIDA. L'altre cartell.

POR SI MUERO. Con palabras de Neruda.

Si muero

sobrevíveme con tanta fuerza pura

que despiertes la furia del pálido y del frío,

de sur a sur levanta tus ojos indelebles,

de sol a sol que suene tu boca de guitarra.

No quiero que vacilen tu risa ni tus pasos,

no quiero que se muera mi herencia de alegría,

no llames a mi pecho, estoy ausente.

Vive en mi ausencia como en una casa.

Es una casa tan grande la ausencia

que pasarás en ella a través de los muros

y colgarás los cuadros en el aire.

Es una casa tan transparente la ausencia

que yo sin vida te veré vivir

y si sufres, mi amor, me moriré otra vez.

F...LLES EN FALLES????

Quan era menut, les falles eren tot un esdeviment. Al meu poble no hi existia la "setmana fallera" què era més pròpia de la ciutat; tantmateix hi havien uns dies plens de color, de festa, de respecte... Com ha canviat el conte!

Ara que ja no sóc menut, ni visc al poble, ni existeix la "setmana fallera" en la València, que és on tinc casa meua, el respecte, el color i la festa han desaparegut.

Ara, encara no ha arribat març la ciutat s'omple de cohets, de hordes falleres que arriben de tot arreu. Els carrers es tallen per muntar els cassals fallers i, per celebrar-ho, comencen les seues berbenes i les manifestacions d'exaltació fallera.

És vertaderament impossible passejar per València sense que algú et tire un cohet als peus, sense veure gent tirada a les voreres víctima d'algu coma etílic (menys mal que està prohibit beure al carrer -Rita dixit-), els cassals resten oberts tot el dia i... tota la nit, sense tenir en compte a la gent que hi treballem. Un mes perquè passe el més aviat possible!

Però si de tots els romanços fallers tinguera que destacar-ne dos, un seria la famosa "ofrena a la verge dels desemparats". Les comissions falleres que no tenen prou en cantar el famós "maricón el que no bote", ara intenten lluïr-se per les avingudes amb ramells de flors a les mans, per col.locar-los sobre el "ninot" montat a la plaça de la verge amb la cara d'aquella.... fins que arriba la fallera major, plorant com una magdalena i deixa les floretes abans d'anar-se'n corrent a la famosa Nit del Foc.

L'altre espectacle digne de contemplar són les llàgrimes de les diferents falleres majors en cremar la seua falla... recomanable veure-ho per canal 9; són especialistes en treure totes les vessants de les cares falleres en plors.

Passarem com podrem aquest mes, però us jure que per març m'agradaria viure en la Provença.