MANIFESTACIÓ: NO MÉS VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES.

MANIFESTACIÓ: A les 19'30 hores des del PARTERRE fins la PLAÇA DE L'AJUNTAMENT.

AIS, CAMPS, CAMPS!!!

Paquito, ¿de qué trabaja tu papá?
Abogado, señorita..
¿Y el tuyo, Susanita?
Ingeniero, señorita.
¿Y el tuyo a qué se dedica, Silvina?
Es médico, seño.
¿Y el tuyo, Jaimito?
Él baila por la noche en una discoteca gay.
¿¿¿Cómo????
– pregunta la maestra sorprendida.
Si, seño, baila vestido de mujer, con un tanga de tiritas con lentejuelas. Los
hombres le dan azotitos en el trasero y le ponen billetes en el elástico del
tanga. Luego, si se tercia... practica el sexo oral o se hace penetrar por
algunos euros y algunas veces se lo monta con dos o tres negros, que es lo
que más le gusta.

La profesora rápidamente les pide a los otros chicos que salgan del aula,
camina hasta Jaimito y le pregunta:

Jaimito, ¿tu padre realmente hace eso?
No seño. Ahora que no hay nadie se lo puedo decir......Mi padre es asesor económico de Camps. Pero me daba vergüenza decirlo delante de mis compañeros.

L'ÀNIMA DE TARDOR, CONTINUA PLORANT PER L'ABSÈNCIA. Amén.

Les llums de la ciutat fan olor a tardor, malgrat siga de nit i ningú les passege. Els semàfors s’encenen de verd i canvien de color sense que tu pugues fer res, car només ets un vianant que contempla, atònit, tot allò que esdevé.
Avui el vent bufa fort, les finestres fan tremolar els cristalls que les omplen i les persianes volen com ocells sense niu. Els teus ulls no saben on mirar.
Les flaires de València no són diferents a altres anys quan arriba la tardor. No podia ser menys, perquè aquest no va a ser diferent dels altres viscuts El dolor és el mateix i els records ja van apareguent com fantasmes mal exorcitzats que et visiten, de sobte, en l’estació del vent i del silenci. D’ací no res vindrà desembre, el mes cruel que s’emporta tot el que més vas estimar i que reuneix, al voltant d’una taula, les famílies que resten, encara, senceres per a desgràcia teua, i saben de sopars, i de dinars festers, de Nadals i de freds, de calors humans que ja et manquen. I mentre, escoltaràs, com ara, la Gymnopedie nº 1 de Satie que cau damunt de tu com una llosa i els teus plors només seran senyal de les absències que mai voldries tenir certes però són la única realitat que ara et queda. Plores, i què més dóna!
Els plors són la única companyia que t’acarona el rostre des de fa anys i que ningú entén ni desitja, per aliens i bastards o maleïts aliats de nits amargues i solitàries on els coixins són els únics amants, a part de la mediocritat que sempre t’acompanya, i la solitud junt a l’amargor, que forma part d’allò que avui ets. Perquè ja no ets persona de rialles i riures -de somriures- diríem. Ara només el plany i els plors i la por i l’angoixa t’acompanyen i encara que t’esforces per fugir i amagar-te i ja no pots fer res, perquè tot ja t’agafa.
El sol un dia va sortir per mig de dues muntanyes mentre tu escoltaves la remor d’unes aigües que naixien a sota dels teu peus.... i ploraves, però no per temor, com ara, sinó de goig per poder contemplar el miracle genial què t’enlluernava, perquè l’aigua era clara i el seu so invocava els mil déus que mai deurien haver deixat de viure entre nosaltres. I Satie toca la pianola i els ocells ja no canten perquè han decidit d’acompanyar-te en el teu plany solitari i cadenciós que ningú no comprèn.
L’avorriment, mentre, intenta obrir la teua porta tancada amb set panys sense sentit i no hi ha res ni ningú que l’ature. No hi vols que arribe, car sols és company de la desolació més absoluta i de la incertesa més absurda que et convoca a tirar-te des del balcó desolat on ara habites. Crits de desesperació visiten la teua soledat i el conviden a fugir rere seu, sense propòsit ni justificació moral que els acompanye.
Un got de vi és la única companyia d’aquest moment de tedi i avorriment atroç què t’acompanya en l’estança feliç on ara escrius, abans plena de dolça companyia. Les portes encara llueixen els colors d’aquell any que ella les va omplir i que voldries buides, però no hi pots ni imaginar-les blanques, ni vermelles ni de cap altre color què les que tenen, grogues i verdes, i tu al bell mig, arrossegant dolor i pena sense poder deixar res més enrere que un passat bellugadís que no pots defugir mal que et pese.
I el got torna a omplir-se de vi i el piano de Satie sona per tot l’espai on camines sens força i et trasllada a altres anys que tu creus més feliços.
Potser mai has cregut en fantasmes fins que vas veure la mort cara a cara, parlant-te i rient dels taüts de roure i de pi davant els nínxols buits de caderneres i de paixarells jugant a l’escusat en un intent fugaç per fugir de la condemna atroç que ens amenaça. La mort té olor a hivern i a fulles seques.
La mar ja no té el blau que abans tenia i les ones han perdut el color de la esperança i ja no ets al seu davant per contemplar-les. Ara estàs més que perdut dintre ta casa, cobert de mants i pells perquè el fred no t’alcance; aquell fred de la mediterrània que refresca l’ambient i fa fugir la suor i les gavines i omple aquest país d’una suau melangia.
Els carrers del teu poble, segur, faran olor a fum, i les teulades s’ompliran de les cendres d’aquelles llars enceses que fan olor a amor i a carícies. El teu poble petit, de carrers llargs i foscos on vaig créixer feliç al calor de la mare, que mai més estarà esperant-te en les nits, quan arribes a casa.
El teu poble silent que ara resta com tu per a ser testimoni d’un País ple de morts que caminen i ballen pels carrers cadenciosos d’una ciutat més morta que qui l’habita i vius.
Però no vols pas recordar el poble on vas néixer. Ara ja no ets fill d’aquells carrerons buits, ni germà de la gent que es lleva per romandre desperta als treure el sol els seus raigs, i que treu a la gent als camps perquè els treballe, ni sortiràs despert per collir les taronges amargues que et donen de menjar junt al teu pare. El mateix que mai no ha estat al teu costat, ni en les nits més amargues ni els dies sense sol ni en les tronades, aquelles que et feien tremolar de por i de sorpresa en veure els llamps que encenien el cel de llums i de misteri. Ja restes sol i aquesta soledat és la teua única companya. I Satie i el seu piano. O Chopin i la seua Marxa Fúnebre.
La botella de vi ja està mig buida i la fredor del teu maleït cos no t’abandona quan tens ganes de córrer per caminals ferotges, bellugadissos, sense final. La fi també t’aterra. Trobaràs algun tros de terra on descansar?
Al remat no tens més remei que reconèixer que la vida és això, un munt de merda immensa i alguna matinada vertiginosa i fèrtil que omple de goig aquell que resta viu per contemplar-la; un munt de fulles seques, una endevinalla oberta per als infants que riuen i no esperen que tot açò siga, com tu penses, un rierol d’experiències desconegudes què, emmaressades, esperen el seu torn per a sorprendre’t. Què més vols! Al remat tu tampoc pots esperar més que aquella ona o aquell raig anònim que enceta el dia què, potser, obrirà les portes de l’armari per a que surta el geni que ho omplirà tot de llum i farà caure els murs, com aquell de Berlin,i obrirà, de nou, les portes d’aquell Cel que fa olor a abraçades i a alegria. Per això encara estàs viu. Per això encara pregues i confies. Per això, malgrat tot, el teu balcó està ple de gessamins i de geranis i no t’ha vist llençar-te, com un boig, al seu davant.

SOLEDAT ABSOLUTA.

Al remat és tan fàcil la paraula... Des de casa, amb la panxa plena, la butxaca plena i la consciència plena. Parlar dels demés és còmode. I fàcil. I desesperant si ets tu qui està a l’altre costat del telèfon.
La lluna brilla de la mateixa manera, l’aire fa el mateix olor, la terra té el mateix color, però tu no ets la mateixa persona.
Agafar un telèfon i marcar un número, parlar amb qui volies, contar la teua història té un preu. L’altra part pot sentir-ho tot interpretat pel temps, l’espai i les paraules sense més emoció que la que passa a través de les ones que et comuniquen sense veure’t les mans, els ulls, la boca; cap missatge emès sense paraules. No passa res.
Així és la vida, de colors, variada, diversa, plural. Només quedes tu sol plorant les penes com si ningú haguera escoltat, però així és la vida. La puta vida que et toca viure. I ara només tens que continuar amb la teua misèria, amb la solitud, amb la desesperança i l’avorriment terrible que omple tots els espais del teu temps, del teu espai, de la teua existència.
I plores, i res et consola, ni les paraules, ni les persones, ni les veus; potser perquè ja no et queda cap veu amiga que et transporte a l’edat infantil dels mons tranquils i serens i de l’aprenentatge, del descobriment i d’obrir els ulls davant allò desconegut. I de nou, la soledat, com a pedra ferotge, seient damunt l’esquena com aquell Atles fatal a qui recordes ara.
I els fantasmes; del passat i del futur, recordant el teu viure. Recordant com s’acaba tot, com la fi de la existència és un absurd total, sec i salvatge. Devorador d’ombres silents i de paisatges muts, de vents esgarrifadors i suaus brises primaverals. Tot s’acaba.
I en les nits quietes i callades com aquesta, quan els morts fan olor a primavera i el teu present és etern, per allargassat en el temps sense aturança, recordes la infantesa i les tardes contentes, passejant amb l’àvia pel barri desfet i calorós, i només imagines un futur incert, ple d’amargor i d’angoixa, sense sortida, dolent.
Tu mai vas cercar la teua herència. Mai vas triar la teua casa ni la família. La mateixa que t’omplia de bufetades en arribar de l’escola. La mateixa que mai et va donar aquell petó tan desitjat ni una abraçada. Mai vas triar ser com ets, ni com et portes, ni com t’ho prens tot allò que diuen. Ni les paraules que surten des de dins a borbollons com una font serrill en la muntanya.
Però, malgrat els plors, vas buscar refugi en els escrits. Vas començar a llegir de ben menut intentant esbrinar els secrets amagats sota les pàgines, que estaven prohibides per l’edat infantil i per les hores. Com t’ho vas fer!!!
Com creixen les palmeres i les mores, així vas créixer tu, entre paraules, escrites sense estil, per la innocència; vas aprendre els bells mots que definien el teu estat sencer, la teua estada en el món, sense vergonya. I vas aprendre més: a plorar i somriure i passejar per cels sense tronades. I vas saber de mons on habitaven monstres amb quatre caps i nens sens celles. Gavines sense bec, ocells sens ales, volcans antics i fades que volaven, bellugadisses, d’un arbre a un arbust; i ondines. I enans i pomes miraculoses i espills gegants.
Omplies tot el temps imaginant un poble construït sota els arbres i de cases de fusta on podies fugir i amagar-te dels infames què et seguien de prop per maltractar-te. I creaves un temps i un espai, només per tu. I convidaves a molta poca gent, perquè ningú podia veure la teua creació ni la bellesa. Maleïda crueltat que ho assassina tot: arbres, ocells, rius o bestioles. Maleïda naturalesa humana cega i cruel que nega la existència a tot allò que no té el color que s’espera, ni la flaire.
De tant en tant camines per rierols perduts, sense final ni història, intentant encetar un dia amb trellat. Però res queda. Només resten buidors i plors i manca de petons i d’abraçades. I no tens ni la mar com a penyora, com diria la Carme. Perquè ets fill d’un temps i una història que no tindrà sentit, per no acceptada; fill de l’amor que mai no tindrà nom i d’un mar sempre embravit i de les ones, salvatges, com la terra que et va rebre en herència.
Ací no cap paisatge que et faça companyia; ni gratacels altius què t’assenyalen quin és el teu camí fins l’horitzó vermell que t’acarona en les llargues vesprades, quan contemples l’aurora i els estels callats què et somriuen des de l’altura eterna on habiten.
Jamai existiràs, plenament, ombra de pi, maror oberta. Solament hi seràs un mot, absurdament mal dit en una matinada freda d’hivern i pluja.
Llàstima. Fred. Hivern. Tristes paraules, com tu, com la teua petjada en mig d’aquest malson. Fastigós. Avorrit. Empallegós de merda. Tensa quietud. Nerviosa calma.
Que la terra siga lleu el dia que l’habites!! Res més. No cal ni les paraules!.

MANI-FESTA-ACCIÓ..... CAMPS DIMISSIÓ!

9 d octubre: VISCA EL PAIS AMB INICIATIVA

INTERVENCIÓ DE MÒNICA OLTRA EN EL DEBAT SOBRE POLÍTICA GENERAL.

CANT D'ENYOR AL MEU XICOT

Avui és Onze de Setembre.... un dia com avui vam perdre definitivament la independència, Pinochet va assassinar al President Allende amb el cop militar de Xile i les Torres Bessones van caure en l'atemptat que va costar la vida a unes tres mil persones en EUA...

Però no vull parlar d'això. Avui us vull parlar d'en Luís, l'home de qui estic terriblement enamorat.

És un home sensible, carinyós, amable. La lluna plena ens va permetre de conèixer'ns i em va regalar el saber que hi havia persones en el món com ell.

Jo pensava que estava totalment sol, res em feia somriure, res tenia sentit. Luís li ha donat la volta... i em sent feliç. Us el presente.

Espere que la mateixa lluna que ens va apropar en concedesca saber-ho tot l'un de l'altre, estimar-ho tot l'un de l'altre, compartir-ho tot l'un de l'altre. Tant de bò!!!!

Els seus ulls color mèl omplen els meus buits i el seu somriure em transporta al món de la felicitat més absoluta. La seua veu em tranquilitza i m'omple d'esperança... què més puc desitjar???

A IRE. SEMPRE....

Hoy he cerrado mi ventana y he pensado en ti,
quería recordarte esta mañana,
te vi sentada en un sillón tomándote un café,
los niños correteando por la casa, me pregunté;
¿será feliz?
¿en dónde vivirá?
¿será una mujer enamorada?
me respondí que no
porque el amor es sólo flor de un día,
me respondí que no
porque lo nuestro no lo olvidaría,
porque no es fácil olvidarlo todo,
el ruido de la lluvia me aparto de ti
y me he quedado solo.
No sé por qué cuando estoy solo te recuerdo aún,
será que el vino excita la memoria,
como bien sabes me casé, ahora
soy feliz, los niños correteando por mi casa,
pero ya ves, no sé por qué hoy me acorde de ti
y quise imaginarte enamorada,
me respondí que no
porque el amor es sólo flor de un día,
me respondí que no
porque lo nuestro no lo olvidaría,
el ruido de la lluvia me apartó de ti
y me he quedado solo.

AVORRIMENT, GRIP A I PP: el còctel de l'estiu!

Quin avorriment!! Aquest estiu promet ser un dels més avorrits de la meua vida. No hi ha res de què parlar fóra de Camps i Rita, de les pressumptes escoltes telefòniques a dirigents del PP i les vacances de Rajoy... O siga, al remat el PP omple els diaris i, fins i tot, aquest espai del meu bloc. Quin avorriment.....

De totes les maneres tampoc hi ha massa coses de què parlar. La gent continua sent igual de mediocre, els carrers vessen d'italians en vacances i els preus pugen de la mateixa manera que es destrueixen els llocs de treball.

La lluna ha deixat d'estar en el ple i, sembla que les tronades ja han arribat a la seua fi. I ara què fem??

No hi ha cap pel.lícula que em seduesca el més mínim i ha no hi ha concerts interessants. La cartellera Túria porta l'apartat d'activitats culturals reduïda a la seua mínima expressió i la meitat de llocs interessant tanquen per l'agost....

Al remat torne a fer-me admirador de l'Espriu quan desitjava anar-se'n "nord enllà". Potser quan més al nord hi haurà més coses a fer. En cas contrari,,,, malament.

P.S.- No volia entrar en el tema de la Grip A, però he vist en la premsa d'avui que els empresaris ja calculen les "pèrdues" que tindran en la tardor per l'absentisme laboral previst per les infeccions d'aquest virus. Com hom podrà veura l'aparició d'una suposada pandèmia no es mira pels dany que puga sofrir la salut de les persones sinó pels diners que costa el tractament i, sobretot, pels què perdran les empreses. És vergonyós o no???

Evidentment si que llig açò és empresari justificarà la pèrdua; però com que sóc conscient de que la immensa majoria de persones que entreu al meu bloc sou gent del poble sabreu del què parle.

Al remat ja no sé què creure sobre aquesta grip; no sé si és la mateixa cepa d'aquella famosa "gripe española" que va matar a un munt de milions de persones al segle XX o és una cosa nova. Ja no sé si és una mutació del virus de la grip comuna o és un invent de laboratori (com tants altres) per anar eliminant gent, la mateixa gent que sobra en un estat de crisi econòmica com la que estem vivint i que ningú sospite de res. Perquè la història de la grip A té collon, eh! Va començar, suposadament en Mèxic, es va crear una vertadera alarma social per a desaparèixer i ara, de nou, torna matant persones mentre el governs amagatzema el famòs Tamiflú i l'exèrcit fa guàrdia davant aquestes reserves previstes per a "salvar?" a la gent infectada.

Ais.... al remat si juntem l'avorriment a la grip A no sé quin espectre em surt, però gens paregut a la barreja del "curita" Camps amb Rita i el senyoret Costa amb una injecció de Cospedal i Sáenz de Santamaria després de rebre unes gotes de Rajoy. Puta vida de merda!!!

LLADRES QUE ENTREU PER... PONENT!

En aquest País quan bufa el ponent tothom sap q la gent es torna boja; la calor és tan intensa què trastorna els pensaments i les voluntats, la ment funciona per un lloc i el cos va per un altre, cercant espai frescs i ombrívols que li permeten continuar formant part de la vida i els seus afanys. Al remat, quan hom viu en aquest País més de quaranta anys s’hi acostuma a veure bogeries i a contemplar gent totalment folla en aquests dies de ponent, com us deia.
Les pluses no cauen i l’ambient s’omple més de pols i de calor. La humitat acava arrosegant els cossos i els pensaments i les dutxes no s’aturen, malgrat que no servesquen per a res.
La gent del poble s’infla a menjar meló d’alger i figues, quan arriba la temporada, en un intent de sufocar el tòrrid vent i les temperatures que fan perdre la raó al més pintat.
Però el que mai podria hom imaginar és què, fins i tot els jutges perden aquesta raó. I per a mostra…. Camps ha sortit –per ara- il.lès del Cas Gürtel en arxivar el cas per allò dels tratges. Vergonya infinita.
El somriure del poca-vergonya del President en veure’s lliure –per ara- del cas de corrupción que amaga el seu partir –el PP, sabeu- donava fàstig. Demà sortirà en Canal 9 –Canal nueve- per a comptar quin martiri li han fet passar i quin calvario ha suportat per part de l’esquerra que l’odia, com si fós un “cabdill” triat per no sé quin déu per a governar aquest País. I hi haurà gent que aplaudirà i tot.
Mentre, el calor ofega, el ponent torna a bufar i l’aire condicionat ja ni funciona perquè la calentar que porte al damunt no és fruit de l’oratge sinó de la vergonya infinita que sent en veure que la Justícia fa accepció de persones i mentre els lladres sorten dels jutjats amb rialles en la boca les dones maltractades continues sent assassinades, els maltractadors lliures pels carrers per alguna ordre judicial mal donada –segurament pels vents de ponent- i els empresaris acomiaden gent sense que ningú els protegesca.
Ara s’inventaran una altra grip que mate a la gent que segueix renegant perquè la darrera, la del porc, ja no mata com el vih. Caldrà inventar una altra pandèmia que allibere al poder judicial i al polític de les persones que no acceptaran mai de la vida el que passa sense aixecar la seua veu demanant –exigint- justícia. I la Milagrosa expulsant diputades. Per a morir-se.

CARTA A L'ALCALDE D'ALBERIC

Per Josep Nadal cantant grup La Gossa Sorda

Bentrobat Enrique, no tinc el gust de coneixer-lo però en ser vosté la màxima autoritat civil del poble d’Alberic hi han algunes consideracions que m’agradaria fer-li.

Em presente, sóc Josep Nadal veí de Pego i cantant del grup musical La Gossa Sorda que el proper 4 de juliol havíem d’actuar al seu poble junt amb altres grups i solistes dins del Festalberic, festival de música valenciana que porta avant el partit Iniciativa per Alberic (IxA) que vosté coneix bé.

Sé de primera mà que els organitzadors duen més de mig any cuidant cada detall del festival per a que no hi haguera sorpreses d’última hora i tot fóra el més correcte possible. També sé que des de l’ajuntament que vosté presideix no se’ls va donar cap facilitat per poder tirar avant l’esdeveniment en un espai públic i els organitzadors van haver de suar sang per trobar un lloc alternatiu de caire privat. Em comenten que des de l’ajuntament se’ls va arribar a demanar fins i tot una fiança de 120.000 euros i clar, pobrets com són la gent d’IxA no ho podien assumir ni en somnis. També em comenten que quan ja havien trobat un lloc privat per poder fer el concert, i després d’haver fet tones de paperassa que vostés exigien, els demanen a només 15 dies de la data prevista un informe del Col·legi d’Arquitectes. L’informe arribaria en el millor dels casos el mateix dia del concert i en eixe cas encara estaríem en espera que vostés vegeren qualsevol subterfugi legalista i suspengueren el concert quan ja estaria tot en marxa. El que hauria pogut significar un prejudici econòmic colossal per als organitzadors. Finalment IxA ha decidit suspendre el concert i tornar a intentar-ho l’any que ve.

Vorà vosté Enrique, jo em dedique a això de la música i el fet que em suspenguen un concert a 15 dies vista em produeix un prejudici econòmic important, igual que a la resta de gent dels grups, tècnics etc.. Com a mínim 30 persones es quedaran sense jornal gràcies a les accions del seu ajuntament. Cosa que a nosaltres acostumats com estem a pegar bacs amunt i vall tampoc és el que més ens preocupa, ens dol que passen aquestes coses però no ens preocupen els diners, que d’altra banda tampoc en són massa. El que sí que em preocupe bastant és per vosté i sobretot pel seu poble. Se suposa que vivim en una societat democràtica i que els poders públics haurien de ser els que garantiren el dret de totes les sensibilitats polítiques a expressar-se com vullguen.

Pot amagar-se vosté darrerre d’enrevessats subterfugis legals, però aquestos subterfugis legals haurien de ser per a tots i no només per als seus adversaris polítics. Què creu que passaria si tots actuarem igual? Imagine vosté el dia que la bona gent d’Iniciativa per Alberic governen a l’ajuntament, creu vosté que demaran, posem per cas, 120.000 euros de fiança per poder fer processons religioses? O que li prohibiran al Partit Popular fer ús de les instal·lacions municipals per a portar a Rus a fer un míting d’quells incendiaris que tant li agrada fer? No crec que cap d’aquestes coses arribe a succeir, estic segur els militants d’IxA ni es plantegen actuar així. Quant algú és demòcrata no pensa en arraconar els adversaris sinó en fer propostes millors que aquestos per poder guanyar democràticament.

I vosté que en pensa Enrique de tot això? es considera vosté un demòcrata ? Li agradaria que el dia de demà quan canvien les tornes l’arraconen a vosté i al seu partit a fer actes a sa casa si és que vol fer algun acte polític? Potser pensarà vosté que en ser del Partit Popular ja és normal fotre als rojos valencianistes. Clar que és el que fan Rus, Camps i cia, renegar de la cultura valenciana i adquirir mètodes falangistes per actuar en el que se suposa que és una democràcia. Però ja li dic jo que m’he corregut el País de punta a punta tractant amb ajuntaments i festers de diferents pelatges que aquest no és l’únic camí a seguir i que als concerts de La Gossa Sorda han vingut alcaldes i regidors del seu partit amb la dona i els fills a gaudir de l’espectacle. Gent de dretes, tolerant i demòcrata que han encaixat les crítiques com li pertoca a una autoritat institucional i que fomenten la concòrdia entre la gent del seu poble. Crec que eixe no és el seu cas, Enrique i per això estic preocupat per vosté i pel poble d’Alberic.

Enguany no es farà el FestAlberic però hi ha il·lusió de tornar-ho a intentar l’any que ve. La il·lusió per ara no necessita d’informes ni de fiances, pot moure muntanyes i fer caure governs municipals. M’agradaria que reconsiderara vosté la seua actitud i convidar-lo al concert de La Gossa Sorda que farem el 2010 al seu poble.

M’acomiade de vosté tot esperant que les meues paraules el facen reflexionar sobre la seua funció d’alcalde que crec que a hores d’ara no la té massa clara, desitjar-li també que passe un bon estiu i que mai ningú arribe a censurar-lo per la seua ideologia.

Atentament

Josep Nadal

Cantant de La Gossa Sorda

I FestAlberic, festival de música en valencià: CENSURAT!!!!

CENSURAT

Amics, amigues; desgraciadament el concert queda anul·lat de manera oficial i definitiva. La causa és la censura i els constants entrebancs a què ens ha sotmés el PP municipal.

Ara ens demanen un projecte firmat pel col·legi d'arquitectes a falta de menys de quinze dies per al concert. Després la llicència no ens la donarien fins el mateix dia del festival que vindrien a comprovar que tot compleix la reglamentarietat.

Ja teníem els cartells i les entrades impresos així que si en veieu algun penjat no en feu cas.

Manteniu-vos atents per si aconseguim realitzar alguna activitat alternativa al concert. Moltes gràcies a tots i totes, i esperem que l'any que ve amb la lliçó apresa puguem ensenyar-los amb qui juguen.

A açò, nosaltres ho anomenem CENSURA i tu?

I FESTALBERIC (4 DE JULIOL)

Arriba el I FestAlberic! Per fi podem dir que el I FestAlberic és una realitat! Han sigut 6 mesos d'intensa censura per part del PP local però ja ho tenim!

Tot començà quan després de 5 mesos (finals de maig), el PP que governa al poble ens va facilitar la documentació que es requereix per a realitzar el concert i que demanàrem a finals de novembre. Una vegada posat aquest entrebanc, vingué el següent: una fiança de 120.000€!! Tan sols per deixar-nos el camp de futbol municipal! Ací començà definitivament el nostre calvari. Però finalment a costa de treball i esforç hem aconseguit sobreposar-nos a la seua censura! Per això és necessari que omplim de gom a gom l'emplaçament i demostrem al PP que amb els valencians i valencianes no es juga!!

El dissabte 4 de juliol al polígon industrial I-1 d'Alberic. El festival consistirà en dos blocs musicals:

- Al primer a les 20.30h comptarem amb les actuacions dels cantautors Cesk Freixas i Pau Alabajos, que primerament podrem gaudir d'ells amb la seua formació duet, i després gaudirem de l'espectacle conjunt "Venim del nord, venim del sud".

- Al segon a les 00.00h comptarem amb els millors grups del rock, reaggea, ska... actual. Aquests seran Auxili, Odi i La Gossa Sorda!!

Així, el festival de música en valencià durarà des de les 20.30h de la vesprada fins les 4.30h de la matinada! Per a satisfer l'apetit del públic asistent, posarem al vostre servei un bar amb entrepans diversos (tots ells casolans); i com no, la barra de beguda, i tot a preus populars!

Les entrades estaran a la venda pròximament i hi ha 3 tipus:

1.- Entrada anticipada per al festival complet (des de les 20.30h): 10€

2.- Entrada anticipada per al concert de rock (des de les 00.00h): 8€

3.- Entrada a taquilles (tant per a les 20.30h com per a les 00h): 10€

Es podran adquirir a Aigua Clara (Alberic), Centre Social Terra (València), Partisano wear (València) i per transferència bancària (telefonant al 680316368 o a iniciativaxalberic@gmail.com).

Esperem fer d'aquest, un festival referent a tot el País! Valencià, clar!

Salut i força,
Iniciativa per Alberic.

PD: passa-ho a tots els teus contactes! Que no quede ningú per assabentar-se'n!

CONCENTRACIÓ CIUTADANA: CAMPS DIMISSIÓ

LA PRESIDENTA DE LES CORTS vs MIREIA MOLLÀ

Al veure el vídeo, a veure què opineu sobre l'actuació de la Presidenta de la Mesa de les Corts, la PPra Milagrosa Martínez davant l'actuació de la diputada d'Iniciativa-Compromís Mireia Mollà.
Qualsevol cosa que hom diga sobra...

CAMPS DIMISSIÓ: CONCENTRACIÓ DISSABTE 13 A LES 18:30 EN PLAÇA DE LA VERGE, VALÈNCIA.

XERRADA: LA SITUACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ I L'EQUADOR DE LA LEGISLATURA.

I MENTRE, EN LES CORTS, MÒNICA OLTRA CONTINUA SENT LA NOSTRA VEU; MALGRAT LA PRESIDENTA.

FESTA DE JOVES AMB INICIATIVA

Amb parades, regals i concert amb els conjunts locals de; Psicopatatas, Esbozo, Sklatasang, Skanyats, S.O.S.

El proper dissabte, 23 de maig, "Joves amb Iniciativa de Picanya" es presenten.

El acte es realitzarà en una festa-concert que es realitzarà al pati de la Casa de la Cultura de Picanya des de les 17 hores i fins a les 22 hores.

Hi hauran regals de MP4, clauers digitals, Home-cinema, DVD portàtils, samarretes, etc.

També hi hauran parades informatives de les activitats i propostes polítiques d'IdPV-Picanya.Es vendrà la samarreta "Wanted, only live" de l'imputat feliç, Camps.

Pots visitar la promo a; http://www.youtube.com/watch?v=1x5XrTiH_lo