Potser fent un recorregut històric dels fets podríem arribar a entendre, encara que fos una mica, què ha passat per a que els esdeveniments s’ hagen desenvolupat d’aquesta manera en Alberic.
La barreja d’interessos polítics, fins avui incompresos, i històries personals han guanyat la batalla front a la il•lusió i l’esforç d’aconseguir una majoria de progrés que fera real un canvi en la política d’Alberic. De nou, EU, confirma amb fets i noms què tot quan toca ho desbarata; que la suposada unitat d'acció de l'esquerra no deixa de ser un sofisma i que la dirigència d'aquesta formació política s'alimenta de l'odi, la rancúnia i el menyspreu constant, a part de viure políticament en el segle XIX.
La barreja d’interessos polítics, fins avui incompresos, i històries personals han guanyat la batalla front a la il•lusió i l’esforç d’aconseguir una majoria de progrés que fera real un canvi en la política d’Alberic. De nou, EU, confirma amb fets i noms què tot quan toca ho desbarata; que la suposada unitat d'acció de l'esquerra no deixa de ser un sofisma i que la dirigència d'aquesta formació política s'alimenta de l'odi, la rancúnia i el menyspreu constant, a part de viure políticament en el segle XIX.
Després de l’èxit electoral, fruit del treball de molta gent què, de nou il•lusionada amb unes idees amb amplitud de mira, aglutinadores, lliures i sense dogmes, va començar a treballar en tots els àmbits del poble i es va anar donant estructura formal a aquell grupuscle de persones juntes per unes eleccions. De l’únic regidor que tenia EU, es van passar a obtenir-ne quatre….i a un col•lectiu incipient ple d’alegria i ganes de treballar, obert, plural i amb moltes possibilitats de créixer. Però açò, desgraciadament va ser al principi.
És innegable que en tota col•lectivitat humana hi han diferències, discrepàncies i baralles, coses habituals i que no tenen que portar a cap lloc més enllà de la discussió i el debat des de la serenitat per resoldre qualsevol conflicte. La transparència deu presidir-ho tot. No és el què ha passat. No s’hi poden jugar més de dues o tres partides a l’hora amb una mateixa baralla.
Si al principi hom parlava de col•laboració amb totes les persones i grups de l’esquerra alternativa s’ha passat, de nou, a enfilar-se al carro de l’antigor i de voler ressuscitar un mort amb un cost impagable en la situació present. L’aposta per EU com a partit de referència per damunt de tot, ha provocat una escissió insuperable.
En les darreres eleccions municipals i no quedant més que tres persones afiliades a EU en el poble, vam decidir obrir un nou projecte, què pogués aglutinar, al voltant d’aquelles idees que van impulsar el Compromís pel País Valencià, a totes les persones progressistes d’Alberic; així, vam anar cercant gent que estava vinculada al món del valencianisme o la ecologia, per donar una vessant més ampla. Eixe és el naixement d’IXA. Certament, com teníem representació en el Consell Nacional d’EU (jo mateix era membre) vam demanar que se’ns legalitzara la llista municipal ja que, en aquell temps, EU es presentava a les eleccions locals en una coalició electoral, a saber, esquerra unida-verds-izquierda republicana: Acord Municipal d’Esquerres i Ecologista, per tant, el que es poguera presentar davant la Junta Electoral corresponent un nom concret no resultava cap problema. Cal aclarir que IXA no és cap formació política sinó que es va legalitzar com a Associació Cultural. Aquest ha estat un dels petits objectes que no s’han volgut tindre en compte a l’hora de formalitzar, de nou, el llistat per a concórrer a les eleccions.
Però les coses mereixen encara un poc més d’explicació per no poder ser acusat de parcialitat ni subjectivisme en parlar d’aquest tema. Davant una realitat evident, què ja s’ha explicat abans, de què IXA no és cap formació política, un presumpte pacte amb EU no era possible legalment, ja que conduïa al col•lectiu a integrar-se en un partit organitzat, cosa que l’Assemblea d’IXA havia decidit no fer. Compromís, en aquest cas, sí que assegurava la independència del grup, ja que és una COALICIÓ i té capacitat jurídica per presentar-se sota qualsevol denominació. Aquest era el tema; o triar pel camí fàcil que permetia treballar a fons per aconseguir els millors resultats o apostar, de nou, per fantasmes del passat amb perjudicis tan lamentables com els ocorreguts. La fi de l’afer no cal escriure-la, és ja ben coneguda.
Ara només resta esperar i contemplar la desfeta com a resposta a les accions empreses, a les decissions adoptades i a la mala gestió d'un conflicte què mai tenia que haver-se produït. Errades que, al remat i en última instància, pagarà tot el conjunt d'homes i dones d'Alberic què haurà d'assumir les conseqüències durant quatre llargs anys més.
És innegable que en tota col•lectivitat humana hi han diferències, discrepàncies i baralles, coses habituals i que no tenen que portar a cap lloc més enllà de la discussió i el debat des de la serenitat per resoldre qualsevol conflicte. La transparència deu presidir-ho tot. No és el què ha passat. No s’hi poden jugar més de dues o tres partides a l’hora amb una mateixa baralla.
Si al principi hom parlava de col•laboració amb totes les persones i grups de l’esquerra alternativa s’ha passat, de nou, a enfilar-se al carro de l’antigor i de voler ressuscitar un mort amb un cost impagable en la situació present. L’aposta per EU com a partit de referència per damunt de tot, ha provocat una escissió insuperable.
En les darreres eleccions municipals i no quedant més que tres persones afiliades a EU en el poble, vam decidir obrir un nou projecte, què pogués aglutinar, al voltant d’aquelles idees que van impulsar el Compromís pel País Valencià, a totes les persones progressistes d’Alberic; així, vam anar cercant gent que estava vinculada al món del valencianisme o la ecologia, per donar una vessant més ampla. Eixe és el naixement d’IXA. Certament, com teníem representació en el Consell Nacional d’EU (jo mateix era membre) vam demanar que se’ns legalitzara la llista municipal ja que, en aquell temps, EU es presentava a les eleccions locals en una coalició electoral, a saber, esquerra unida-verds-izquierda republicana: Acord Municipal d’Esquerres i Ecologista, per tant, el que es poguera presentar davant la Junta Electoral corresponent un nom concret no resultava cap problema. Cal aclarir que IXA no és cap formació política sinó que es va legalitzar com a Associació Cultural. Aquest ha estat un dels petits objectes que no s’han volgut tindre en compte a l’hora de formalitzar, de nou, el llistat per a concórrer a les eleccions.
Però les coses mereixen encara un poc més d’explicació per no poder ser acusat de parcialitat ni subjectivisme en parlar d’aquest tema. Davant una realitat evident, què ja s’ha explicat abans, de què IXA no és cap formació política, un presumpte pacte amb EU no era possible legalment, ja que conduïa al col•lectiu a integrar-se en un partit organitzat, cosa que l’Assemblea d’IXA havia decidit no fer. Compromís, en aquest cas, sí que assegurava la independència del grup, ja que és una COALICIÓ i té capacitat jurídica per presentar-se sota qualsevol denominació. Aquest era el tema; o triar pel camí fàcil que permetia treballar a fons per aconseguir els millors resultats o apostar, de nou, per fantasmes del passat amb perjudicis tan lamentables com els ocorreguts. La fi de l’afer no cal escriure-la, és ja ben coneguda.
Ara només resta esperar i contemplar la desfeta com a resposta a les accions empreses, a les decissions adoptades i a la mala gestió d'un conflicte què mai tenia que haver-se produït. Errades que, al remat i en última instància, pagarà tot el conjunt d'homes i dones d'Alberic què haurà d'assumir les conseqüències durant quatre llargs anys més.
1 comentaris:
Molt ben explicat i raonat.
Publica un comentari